Descobreix Sant Pere de Ribes

Sant Pere de Ribes és un municipi de la comarca del Garraf que, amb una extensió de 40,71 km², limita al nord amb els termes de Canyelles i d'Olivella; a l'est, també amb el d'Olivella; al sud, amb el de Sitges i la petita franja de la Mediterrània; i a l'oest, amb el municipi de Vilanova i la Geltrú. Dels 26 km de costa que té la comarca, una petita part de 658 m correspon a Sant Pere de Ribes.

El municipi es divideix en diferents nuclis de població, sent Ribes i les Roquetes els més poblats, tot i que també hi ha Puigmoltó, la Vilanoveta i un important conglomerat d'urbanitzacions com Mas Parés de Dalt, Els Cards, Mas Alba, Vallpineda, Can Pere de la Plana, Els Garrofers, Rocamar, Can Lloses-Can Marcer, Can Macià (Los Viñedos), Mas d'en Serra i els Colls.

L'any 1995 Sant Pere de Ribes tenia 18.538 habitants, que es convertiren en 20.213 el 1998 fins a arribar, l'any 2001, a la xifra de 22.902 habitants. Al 2016 la població ascendia a 29.842 persones. Podeu conèixer el municipi en xifres a través de l'Idescat.

La plana agrícola, les masies i cases disseminades pel terme municipal i per l'interior del Parc del Garraf són els valors paisatgístics més importants, juntament amb les rieres de Ribes i de Begues que constitueixen antics camins de penetració cap a l'interior.

Econòmicament el municipi es dedica al sector serveis, tot i que hi té encara una forta presència l'activitat agrícola (sobretot dedicada a la vinya) i també disposa d'alguns sectors de desenvolupament industrial.

Sant Pere de Ribes ha crescut espectacularment des dels anys seixanta: l'encant de la vila, el seu enclavament a les portes del Parc del Garraf i la bona comunicació han afavorit aquest fet. 

 

Un repàs als seus orígens

El primer assentament de població, anomenat Sota-ribes i presidit pel castell de Bell-lloc, està datat de l'any 990. Al s.XVI s'originà el que fou el nucli que es coneix actualment com a barri del Palou. I amb el temps el municipi va anar creixent, transformant-se. Durant els segles XIX i XX com a conseqüència d'adversitats econòmiques i socials, hi hagué ribetans que emprengueren un viatge a les Amèriques, a fer fortuna, deixant en tornar al municipi, una singular empremta arquitectònica dins del paisatge urbà i rural que encara avui en dia es fa notar.