Medi Ambient 11/12/2024 12:34
Tallar i retirar arbres morts a causa de la sequera per seguretat, evitar caigudes de troncs i branques, minimitzar el risc d’incendi forestal latent i evitar la possible propagació de plagues forestals. Aquests són els objectius que persegueix l’actuació que aquests dies ha iniciat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya al municipi a petició de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes amb la tallada i retirada d’arbres en una superfície estimada de 20,5 hectàrees.
L’alcaldessa, Ana Herrera, el regidor de Medi Ambient, Josep Moya, i el cap de la secció de Boscos i Recursos Forestals, Eloi Beulas, han visitat aquest dimarts 10 de desembre la zona on s’està treballant a Can Pere la Plana. Herrera ha destacat la importància de dur a terme “aquesta feina de gestió forestal, sostenibilitat i prevenció” tant d’incendis forestals com de les persones que hi viuen a prop, tenint en compte que “el 30% de la superfície del terme municipal de Sant Pere de Ribes correspon a massa forestal i tenim diverses urbanitzacions a tocar”.
Per la seva part, el cap de secció de Boscos i Recursos Forestals de la Generalitat ha explicat que s’està realitzant tant “l’extracció d’arbres morts com també d’altres molt debilitats que poden ser objectes d’introducció de plagues”. “Hem de pensar que la sequera, tot i que sembla que ha plogut molt, no s’ha acabat, ha millorat la situació, però no s’ha acabat; i tots els anys de sequera han provocat una debilitat dels arbres, que ja no es recuperen”, ha indicat. Així, segons Beulas, “s’està actuant de manera quirúrgica en aquelles zones on pot haver-hi més perill i també de freqüentació de persones”.
La fusta morta de les pinedes produeix un augment del risc d’incendi en el període estival, que, sumat a l’estrès hídric de les altres espècies forestals, les fa més inflamables pel baix percentatge d’aigua que contenen. Els troncs més grans són aprofitats per fer biomassa a la planta de producció d’estella del municipi i autoabastir les calderes de biomassa i els sistemes de xarxes de calor (Espai Blau, a Ribes, i Aulari Blanc, a les Roquetes).
D’aquesta manera, es tanca el cercle de tot el procés de transformació de la fusta recollida als boscos del municipi. Els treballs s’han acordat amb el Parc del Garraf i la Generalitat per tal de compatibilitzar-los amb la conservació de la biodiversitat i evitar l’afectació a espècies protegides presents a les immediacions de la zona d’actuacions.
Està previst que aquests treballs s’allarguin durant tres mesos i sobretot consisteixen en la tallada dels peus de pi blanc (Pinus halepensis), sense afectar a aquelles espècies que per la seva singularitat és important que romanguin sobre el terreny. S’hi tallaran els arbres morts, els malformats i/o afectats per malalties o plagues i els que tinguin un diàmetre menor. Es deixarà una densitat d’arbres final de 750-800 peus/ha. L’actuació té un cost de 47.367,49 euros.
La trituració es durà a terme sobre el terreny amb motodesbrossadora manual o, en cas de poder accedir-hi, amb tractor i desbrossadora, sempre que el pendent sigui suau i no suposi un risc d’erosió del sòl. L’arrossegament i el desembosc de la fusta es farà amb l’arrossegament de l’arbre des de les pistes. Es prendran les mesures necessàries per evitar danyar l’arbrat restant, és a dir, ferir la base del tronc amb l’arrossegament. Els treballs es restringiran a 200 metres des de l’àrea de cria del duc (Bubo bubo) a les immediacions de la zona d’actuacions, seguint les indicacions del Parc del Garraf.
Catalunya ha acumulat una sequera de tres anys i un estrès hídric amb un dels períodes secs i prolongats més importants documentats. L’afectació principal a la comarca del Garraf es troba a les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), especialment aquelles que estan més a tocar de la costa. Pel que fa a d’altres espècies, com ara el coscoll (Quercus coccifera) i l’alzina (Quercus ilex), no han resultat tan afectades, perquè s’adapten millor a la sequera i tenen més opcions de recuperar-se amb la pluja.
Manteniment de camins
El regidor de Medi Ambient, Josep Moya, ha comentat que també s’ha realitzat “tot el manteniment de camins rurals, pistes forestals o vies d’accés a l’entorn natural per ajudar el pas de bombers i ADF” en cas de necessitat d’actuació per incendis forestals i per millorar la circulació pels camins. En aquesta ocasió s’ha intervingut en un total de 8 camins que es consideren estratègics:
- Camí de Can Vidal a la Torre del Veguer
- Camí de la Riera de Jafra
- Camí de Puig Carbonell
- Camí de Can Bertran
- Camí de la urbanització els Garrofers (a “los Algarrobos”)
- Camí de la Urb. Mas Alba a la Urb. Els Garrofers
- Camí del Palou Alt al Pla del Galí
- Camí de les Parellades a La Coma
Aquests treballs es van iniciar a principi de novembre i ha tingut una durada de 5 setmanes. També s’han obert aquest 2024, dins les actuacions previstes en el Pla de Prevenció d’Incendis (PPI) les franges forestals a la urbanització de Vallpineda. El pròxim any 2025 es faran les dels Colls, Mas Alba i Can Pere de la Plana.
Imatges de satèl·lit per detectar la manca d’aigua a la vegetació i el decaïment d’arbres massiu al Garraf
Aquest 2024 hi ha hagut un decaïment massiu d’una massa forestal situada al massís del Garraf, amb mortalitat de peus i la decoloració i defoliació de la resta de peus de pinastre del rodal.
L’episodi de sequera acumulada els darrers tres anys a la zona ha debilitat aquests arbres i ha afavorit la presència de plagues forestals que originen danys, com poden ser el perforador petit dels pins(Orthotomicus erosus) i perforador dels brots (Tomicus destruens).
Per poder delimitar les zones on s’està donant mortalitat o decaïment de la vegetació, el Servei de Prevenció d’Incendis Forestals està fent servir imatges del satèl·lit Sentinel, que permet detectar zones de canvi de l’estat de la vegetació, ja sigui per sequera, incendis o altres pertorbacions.
En una aproximació de mortalitat al Garraf, una comarca amb 12.000 hectàrees forestals, l’afectació completa seria sobre 81 hectàrees arbrades i 65 hectàrees de forests no arbrades, fonamentalment matollar o masses joves d’arbrat i matollar procedents de zones cremades a les darreres dècades. 24 hectàrees corresponen a terrenys forestals amb afectacions moderades.
